I arribo a la tercera i darrera cursa que faré aquest any: la mítica pujada a les Maioles al costat d’Igualada, una prova amb molta història, si no vaig errat les primeres edicions daten dels anys 60 encara que s’ha vingut disputant intermitentment al llarg dels anys. En concret l’edició d’enguany era la XXI.Aquesta pujada es pot calificar de les ràpides (no tant com Marganell) i té un asfalt antic molt rugós amb alguns sots en punts claus del traçat (per exemple sortin del revolt de Rubió o al mig de la recta principal) que li afegeixen més dificultat.
Com deia el Moto Club Igualada, l’entitat organitzadora, en la presentació de la prova: “el revolt de Rubió és el revolt més mític dels 5.700 metres de la pujada, és sense cap mena de dubte on es viu amb més intensitat l’essència de les Maioles. Allà és on es reuneix una gran part del públic i cap pilot pot sentir- se satisfet d’haver participat en aquesta prova sense fer- los vibrar”. I ténen tota la raó del món, s’arriba ràpid a la frenada per l’esquerres abans del revolt de Rubió i un cop surts de l’esquerra et trobes el revolt de Rubió plé a vessar de gent gaudint de l’espectacle i quan baixes un altre cop en comitiva no falten els aplaudiments de la gent encara que siguis el darrer classificat.
La pujada a les Maioles també es caracteritza perquè comença dissabte amb les verificacions a Igualada i deixes el cotxe en parc tancat vigilat fins l’endemà.
Doncs dissabte 25 després de dinar sorto de casa amb el 325i cap a Igualada acompanyat amb el Dani, el meu cunyat, ell amb el Mazda. Arribem al concessionari Auto Anoia Citröen d’Igualada i ja ens trobem amb bastant ambient de públic assistint a les verificacions, entre ells el David (rands) i el Jordi (jpb). Verifiquem i sorpressa!!!, no funciona el desconectador. Error de principiant, el desconectador només talla la bateria i cal que també talli alimentació a l’alternador per parar el cotxe. Amablement el comissari tècnic em pregunta si hi han possibilitats de corregir el defecte pel diumenge, li comento que difícilment i em diu que m’esperi i ja em diràn quelcom. Finalment m’anoten al passaport tècnic el defecte perquè ho corregeixi per la propera cursa i podem sortir a les Maioles, uff!!!
Deixem el cotxe a parc tancat i cap a Castelldefels de nou a descansar per demà.
Diumenge m’acompanya el meu pare, recollim el BMW a Igualada i cap a la pujada. Canvio les quatre rodes de carrer pels slicks, em disfresso de pilot i just cap al briefing.
A les 10h primera d’entrenaments, el meu cap té molts dubtes, patirem com a les altres curses amb els neumàtics, sobretot a les passades d’entrenaments?, quina marxa faré servir aqui o allà?, ...
Sorto i em passa el de sempre, els neumàtics no agafen temperatura i llisquen molt, a més a més alguns revolts els haig de fer amb una marxa menys del que em pensava (del que penses als reconeixements al que et trobes el dia de la cursa hi ha molta diferència, suposso que amb el temps cada cop afinaré més les meves apreciacions dels reconeixements). Temps: 3:43:654 19º scratx i 13º turisme, en Doncel la meva referència amb un altre 325i E30 em clava 12 segons.
Segona d’entrenaments, confio baixar temps, ja fa més caloreta i suposso que anirà millor. Vaig pujant amb millors sensacions, arribo a Rubió i em trobo l’Albamonte al mig de la carretera fent senyals que baixi el meu ritme, freno i a la sortida del viratge d’esquerres em trobo el seu Opel Manta aturat a un costat. Això és clar em fa perdre temps però encara baixo quatre segons respecte la primera. Temps: 3:39:808 17º scratx i 11º turisme, aquest cop em quedo a 13 segons d’en Doncel.
I arriba la primera pujada de cursa, l’hora de la veritat, pujo al màxim que puc però el cotxe se’n va molt de devant, subvira moltíssim en acceleració i haig de tallar gas a la sortida d'alguns viratges per no sortir-me, amb la pèrdua de temps que això comporta. M’emprenyo bastant perquè sé que puc anar més ràpid però aquestes velles Michelin S9 de devant no m’ho permeten. Arribo adalt i li demano al Doncel el manòmetre, mesuro devant 2,5 bar (massa) i darrera uns 2,2 (ok), baixo pressions devant a veure si la segona de cursa em va millor. Temps: 3:36:995 20º scratx i 14º turisme, a 13 segons d’en Doncel.
Darrera pujada, segona de cursa, sorto de nou a fons però encara que milloro una miqueta no aconssegueixo traçar per on toca pel maleït subviratge, definitivament per l'any vinent haig d'invertir com a mínim amb dos S5 per devant. Temps: 3:36:665 19º scratx i 13º turisme, a 10 segons d’en Doncel.
A la classificació final quedo 20º scratx i 14º turisme.
El que més em va sorprendre de la cursa va ser l'asfalt, antic amb un conglomerat de grava que degradava moltíssim les rodes i en canvi no tenia bon grip , suposso que la roda trepitja sobre la grava i no hi ha molta superfície de contacte, almenys és el raonament que em faig.
Agraïr a tots els que em vàreu recolzar i donar ànims, la family, amics i els membres del bmwclub.cat, en rands, en jpb i a l’Adrigas que me’l vaig trobar pel mig del traçat.
Aquesta ha estat la darrera cursa de l’any, no faré la pujada a Gironella-Casserres per tema pressupostari i logístic (massa lluny), ara toca evolucionar el cotxe per l’any vinent.
Salut!!!
